Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sebastià. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sebastià. Mostrar tots els missatges

diumenge

EL PENJAT I EL QUADRE

Com els diumenges tanquem la Casa de la Vila tinc més temps per a escriure això que en diuen post i que jo anomeno escrit. Aquest és el quart que us escric avui.
Acabo de sortir de missa i el Sebastià, secretari de la Casa de la Vila, m'ha donat una bona idea. Si, cosa rara tractant-se d'un dos potes més semblant a un ximpance que a una persona i tenint en comte que el seu cervell seria digne d'anàlisi si Darwin encara estigués viu. El cas és que el Sebastià es passa tota la missa a l'última fila jugant al "juego del ahorcado" i en castellà.
Coi! Però perquè jugues amb aquest joc en castellà!
- Miri sr. arcalde, jo em vaig treure els estudis gràcies a jugar a aquest joc en castellà amb altres amics. Si no, no n'hagues apres mai a parlar el castellà i avui en dia seria molt ruc.
Ja ets molt ruc, Sebastià, ja ho ets prou.
Mireu si n'és de ruc que per jugar a missa, agafa un paper i darrere s'hi apunta la paraula. Llavors comença a jugar per endevinar la paraula que ha escrit fa un moment i mai acaba el joc perquè no recorda la paraula que ha escrit. N'hi ha per fotre-li un ramat de clatellots fins posar-li el cervell al lloc i no a la butxaca que és on el porta ara. Total i acabo. Que he pensat que aquest blog també pot ser educatiu i per això he posat el "juego del ahorcado" perquè hi jugueu i com és en castellà aprengueu una nova llengua. Aprendre sempre és bo i si és jugant molt millor. També he posat un programa on cada dia ens penjaran una obra d'art diferent. Així, si us avorriu, podreu mirar el quadro. I penseu en respondre l'enquesta que està més buida que el cap del Sebastià.

dissabte

Els tastaolletes

Coi! ja sé que semblem uns tastaolletes pels canvis que fem cada dos dies a la imatge d'aquest blog. El que passa és que amb amb la compra de la fullola i el celo que teniem ara hi anava de regal el blog de notes cuadriculat i quan hi escriviem a sobre hi veiem menys que el Natalio a qui li comprem cada matí els "dos iguales para hoy".
Al final li he dit al Sebastià: Busquem algu que sigui blanc, que sigui net i senzill.
I no ho ha fet perquè el dia que van repartir cervells el Sebastià tenia vacances i enlloc de buscar alguna cosa nova m'ha tornat a ensenyar els pinguins i les papallones.
I es clar, he hagut de reaccionar: De l'ostia que et fotré hauràs de menjar sopa tota la vida perquè no et quedarà ni una dent! li he dit amb poca calma.
No hi ha res millor que fotre-li quatre crits al Sebastià perquè llavors es desperta i funciona.
-Sr. Alcalde, ja ho tinc! On se'n va la gent del poble quan vol pensar tranquilament, fumar a esquenes de la dona, mirar revistes porques o fotre's mà amb la novieta? Al banc de l'Emiliu!
Si en té de ráo el Sebastià. Al banc de l'Emiliu li diem així per un motiu molt important: perquè el va comprar ell i per tant és seu. Com l'Emiliu viu a les afores, a la casa més llunyana del nucli urbà que és a 12 minuts a peu (27 si hi va el Joanet "el coix") , hi va posar un banc a mig camí i així pots parar per a descansar. Clar que si! Coi! fotem-hi el dibuix del banc de l'Emiliu i l'arbre que hi ha al costat que tanta ombra et fa a l'estiu.
I així hem acordat fer el canvi. El Bernat de la farmacia, artistes a deshores, ens ha fet el dibuix i aquí el teniu. Prometo no canviar més la imatge fins d'aquí a, com a mínim, un mes. Apa, segueixo treballant que encara estic preparant la resposta pel Pepet i la Maria i l'altra per al Trincons.
Per cert, hem posat una enquesta que podeu contestar si us ve de gust o us dona la gana.

divendres

Resposta per en Trincons.

Perdoneu tots els lectors d'aquest humil blog el retard en l'escrit d'avui però han passat coses rares a l'Ajuntament. De bon mati em truca la Mercè, la secretaria devoradors d'entrepans medicinals.
- Ñor calde non ciona net. Em diu
Mercè no em parlis amb la boca plena! empassa el que hi tens i abans de fer una nova mossada, parla.
- Dic, Sr Alcalde, que no fuciona l'internet.
Escolta'm, mira dins l'entrepà a veure si t'hi has fotut el ratolí o l'alfombreta i te'ls fotras a menjar.
- No, no hi son. Es que no es conecta.
Ara vinc, Mercè, ara vinc. Menja tranquila però respira.
Apa, cap a la Casa de la Vila. Tot el mati mirant amb el Sebastià que coi podia passar i al final hem descobert el tema. Mirant darrere de l'ordinador he olorat quelcom semblant a vi. Miro cap a les parets i veig unes taques, semblants a les cares de Belmez però vermelles.
Merceeeeeeèèèèèèè!
- Què, senyor alcalde.
No serà pas una casualitat que aquest mati tot menjant un dels teus entrepans que acompanyes amb vi del poble n'has llençat o t'ha caigut?
- Es que m'ha trucat la Prudencia i sap allò que et poses a parlar i a parlar i de sobte quan no saps que dir comences a explicar acudits? Doncs això, que me'n ha dit un de molt bo i, saps allò que et passa quan tens la boca plena i no pots evitar-ho i et surt tot disparat? Doncs això.
Però jo, sr. Alcalde, he netejat tot el vi que he vist i aquí a la pared s'hi pot posar un calendari per tapar-ho.
No he pogut més i ho he hagut de dir.
Un calendari? Que sigui del Raimat!. Però és que no puc treballar amb gent normal que m'han de tocat tots els tarats del poble? Tant complicat és treballar amb gent eficient que mengi a casa i vingui cagat i pixat!, La mare que em va...
El Sebastià s'ha tirat mitja hora amb el secador de cabell de la Paquita enfocat a la taca de vi de la torre de l'ordinador i al final, miraculosament i mentre no ens arriba un cable nou de la capital perque aqui no en tenim, el trasto ens funciona. Un pel lent, potser coma borratxo, pero ens funciona.
I resolt el problema m'he posat a redactar una carta per a solucionar els dubtes del Trincons de Cala Carmeta que, com bé recordareu, ens va apuntar el seguent:
estava jo guardant les ovelles a la vora de la mar i aprofita el temps per llaurar una miqueta el camp del costat que varen venir uns paios tot de verds amb uns orinals al cap i em varen demanar el carnet de conduir, amb una llengua tot extranya no els entenia de res, els senyors es van presentar com l'autoritat i jo els hi vaig dir que l'amo era vostè i qui eren ells per no deixar-me treballar, em van dir que tenia que anar a la comissaria a presentar les credencials, i jo em demano senyor alcalde que volen aquest paios, la partida de naixement, el llibre de família, estic molt acollonit senyor alcalde perquè aquells paios en van dir que tenia que parlar amb cristiano i jo no soc una persona de idiomes, i a mes treure un adhesiu de la marca Cat que portava el tractor però si aquesta es la marca del mateix estic tot preocupat, vostè em pot dir que tinc que fer?
Ja sé que la carta escrita havia d'enviar-la al Ministerio del Interior però tractant-se d'un cas succeit a l'aire lliure l'he remés al Ministerio de Asuntos Exteriores. El seu contingut és aquest:
Sr. Ministro de Asuntos Exteriores
Le escribo esta carta en condición de alcalde de mi municipio para disipar las dudas surgidas con un vecino nuestro que, hallandose guardando sus ovejas cerca del mar y aprovechando el tiempo para labrar un poco el campo del lado, notó la presencia de unos individuos vestidos de color verde y equipados con unos orinales en la cabeza. Estos dos seres le pidieron a este vecino el carnet de conducir y se dirigieron a el en un idioma que el desconocia. Entienda en este punto que en nuestro municipio solo se habla el idioma originario de nuestros ancestros y no es otro que el catalán. El vecino asegura que los dos personajes de verde se le presentaron haciendose llamar "la autoridad" y anotese que el vecino, don Trincons de Cala Carmeta que es de muy buena casa y familia, les recordó que el cargo de maxima autoridad corresponde a mi persona como alcalde. Los seres verdes le insistieron que debia llevar sus credenciales a la comisaria con las dudas que esto le ha causado al vecino ya que no sabe cual de ellas presentar. El caso es que en nuestro municipio no hay dada de alta ninguna comisaria como actividad de negocio o entidad. Si existe una caserna de la Guardia Civil regentada asiduamente, que no dirigida, por tres agentes dos de los cuales son soldados y el tercero un sargento. Sigo con el relato porque, para finalizar su disgustosa presencia ante nuestro vecino, los dos hombres verdes le pidieron a este que sacara de su tractor un adesivo con la iniciales CAT cuando don Trincons mantiene que se trata de la marca del vehiculo, iniciales que corresponden a Confederación de Automobiles y Tractores CAT. Explicados los hechos le rogaria que averiguase si se ha implantado recientemente en este pais algun nuevo cuerpo de seguridad que destaque por el porte de orinales identificativos en la cabeza y la vestimenta de color verde. Ciertamente la indumetaria se asemeja a la de la Benemerita pero por todos es sabido que estos , en lugar de orinales verdes, cubren su cabeza con croisants negros de charol. En caso de confirmarse la no presencia de un nuevo cuerpo de seguridad ordenaria, si usted lo permite, la busqueda y captura de estos hombres verdes y encargaria esta labor a los agentes de nuestra caserna. Seguro que los encuentran y con la maxima celeridad. Quedo a su disposición y pendiente de respuesta.
Baldiri
El Alcalde
Apreciat Trincons. Espero que cas on us heu vist involucrat tingui una solució ràpida. Si torneu a veure als dels orinals, aviseu a la Guàrdia Civil. Si per un cas veieu a la Guàrdia Civil, aviseu als dels orinals. Demà donaré resposta a la consulta del Pepet i la Maria.

dimarts

L'estelada i en Montilla

Anem per pams perquè he de parlar de coses ben diferents. Comencem per l'estalada. De bon matí l'hem penjada al balcó de l'Ajuntament. Devien ser les sis del matí quan han vingut el Biel, el Jaume i el Just, els tres regidors del meu partit, i al cap d'uns minuts han arribat el republicà i el nacionalista a més del secretari. Ara direu, coi! set persones per penjar una estelada?
Doncs si! set persones perquè diuen que al nostre país n'hi ha tres que miren i un que treballa o sigui que per si un cas erem sis miran i dos treballant mentre jo coordinava tota l'operació. Hem tardat ben poc a posar-la al balcó i una mica més penjar-la. Quan la teniem ben situada ens surt el Sebastià i ens diu que no duia les cordes i que les tenia a casa.
S'ha de ser capbuit! li he dit jo. I he afegit: Tu, o ets tonto perquè ets secretari o ets secretari perquè ets tontu!
Tres minuts i el Sebastià ja havia anat a casa tot pujant al pis de dalt per agafar les cordes i havia tornat. Si n'es d'eficient aquest xicot quan li crides!
Quan erem a punt de lligar l'última corda, sorpresa!. La parella de la Guardia Civil que feia ronda o sigui el Paco de Ca la Bernarda i el Celestino de Cal Sord fent-la petar pels carrers.
Alto! ha dit el Paco. Ja l'hem cagat de ple (he pensat), no n'erem prous que han hagut de venir els homes de Harrelson versió enciam a tocar-nos allò que no sona.
Que no ho veieu que està torta! ha dit el Paco. Apa, despenjeu-la i torneu-la a penjar bé. Foteu-la bé que cada any us queda de gairot. I ens han anat guiant i al final, per primer any, hem posat l'estelada ben recta. Sort d'ells dos i sort de la caixa de l'Ajuntament perque penjar l'estelada al nostre poble te un plus afegit. Per evitar que el Sargento Pérez, el cap de la caserna de la guardia civil nascut a Salamanca i més curt que un pal de xupaxup, ens xafi la guitarra i ens prohibeixi penjar l'estelada, li regalem un viatge de tres dies a Mallorca i així el dia 11 no és mai al poble.
Una setmana abans, quan va a la carniseria a comprar fuets i llonganises per fotre's la panxa més grossa, pengem un cartell que diu: Avui i només avui, amb la compra de fuet et pot tocar el viatge. I quan passa per caixa la Remei li diu: Coño sargento, otra ves le ha tocado el viaje y ya van diez años! que suerte que me tiene sargento, otra ves a Mallorca.
I l'altra s'ho creu i se'n va a Mallorca. I quan torna ens diu (en el seu català especial): No ureu pusat a la barconada de l'achuntament la bandera esta, oi que no u eu fet?
Home, Péresss, vostè es pensa que som rucs i ens la jugariem. Res, aquí res. Aquí ens agrada la bandera de sempre, la de la gallina blanca. Sort que mai surt de la caserna perquè és on dorm i menja. Qualsevol dia ens enxamparà però ja ens inventarem alguna cosa.

Per acabar una cosa que tenia pendent. El viatge del Montilla. Ja us deia que va venir ahir però no el varem rebre. El Sebastià va apuntar-ho malament a l'agenda. Li van dir que venia el dia 10 a les 12 i ell va apuntar que venia el dia 12 a les 10. Total que ahir va arribar a la Casa de la Vila ben puntual i s'hi va trobar a la Mercè. la que es menja els entrepans medicinals, cada dues hores. Entre ell que és "parco en palabras" i ella que sempre té la boca plena i a sobre parla i va escupint molles i pels costats, debien semblar el Duo Sacapuntas. El cas és que mentre en Montilla s'esperava els regidors del poble erem, com cada migdia, fent la partida de botifarra al Casal. Ja em va semblar veure un cotxe de luxe però vaig pensar: coi, uns altres pixapins que volen comprar una casa, ja els donaran dia i hora.
Quan feia 15 minuts que s'esperava en Montilla, la Mercè li va dir que havia de sortir perquè havia de tancar la Casa de la Vila perquè ella a aquella hora sempre se'n va al Casal a fer el cafè amb llet i acte seguit com el cafè amb llet li provoca un efecte de purga, ha d'anar a veure en Roca perquè si no hi va, li fa mal la panxa. Escoltada l'explicació, en Montilla se'n va anar i no va ser fins la tarda que ho varem saber. A veure si demà tinc un raconet i truco perque em doni hora de nou. Ara us deixo i a la tarda respondré preguntes que m'heu fet arribar.

La fatxa del blog

Sobre la fatxa que fa aquest blog la culpa és del Secretari de la Casa de la Vila, el Sebastià, que debia estudiar a la Once o a la Xina. Ja em diras tu, amb la de formes que hi ha i ens fot a plantar una fullola i trossos de celo per aguantar les coses. Ara, pitjor era el model que va triar ahir al mati fent les proves previes abans de fer la inauguració oficial.

Miro i veig que a dalt s'hi veien dos pingüins. Em poso darrere d'ell, al clatell, i li dic: Sebastià, aqui al poble hi ha pingüins? No, diu ell. Doncs llavors fota'ls a la mar i posa una altra cosa.

Mitja hora mes tard torno a anar cap al Sebas i li dic, com ho tens. Mira! em diu. I em veig una pàgina marró amb dues papallones i una flor.

I clar, li vaig haver de dir: Tu creus que podem començar així? vols que ens diguin Cal Papallones o el Rincón del Mariposón? Apa, canvia-ho abans que algun perdut ho vegi.

I al final el Sebas es va rendir tot dient-me: de moment he posat això. I mira, fullola i celo, com els pobres. Més val això que papallones o pingüins. Amb el temps, si en sabem més, ja farem canvis.

Eh! l'estelada si, oi? Maca maca maca! I el rellotge, millor que el que tenen els meus sogres a la pared del menjador. I a sobre aquest va sense piles. Demà us parlaré dels pixapins que han vingut avui a la Casa de la Vila per a preguntar si teniem alguna casa a la venda. Coi! que en són de tarats! Bé... això demà.