El drap gros- per al Pepet i la Maria

Estimats Pepet i Maria.

Em preguntaveu fa un parell o tres de dies sobre el drap gros que teniem en temps d'aquell senyor petit i amb moltes medalles amb bigoti, un drap vermell i groc. Em deieu que el volieu per a fer la matança del porc. Us he de respondre que és molta la gent d'aquí al poble la qui em pregunta per aquest drap i per això us paso a desvetllar el secret.

De quin colors són les bandes que posem cada any a les pubilles quan la festa major? Vermell

De quin color són les faixes de la colla castellera del poble? Grog

D'això se'n diu econòmia de guerra. Al seu dia varem decidir aprofitar aquell drapot per a coses més utils i com era bastant gros n'hem anat fent trossos. Ara us preguntareu: I l'àliga negre del mig, que? On l'heu posat?

Doncs, la Paquita en va fer uns quants mitjons per als membres de la brigada, a veure si amb l'excusa de portar una àliga als peus feient la feina volant. Llàstima que no funcionés. Són igual de lents però porten els peus ben calentons. Per cert, passaré a recollir la llonganissa i els quatre fuets que m'oferieu aquesta tarda, quan acabi la partida al casal.

Els tastaolletes

Coi! ja sé que semblem uns tastaolletes pels canvis que fem cada dos dies a la imatge d'aquest blog. El que passa és que amb amb la compra de la fullola i el celo que teniem ara hi anava de regal el blog de notes cuadriculat i quan hi escriviem a sobre hi veiem menys que el Natalio a qui li comprem cada matí els "dos iguales para hoy".

Al final li he dit al Sebastià: Busquem algu que sigui blanc, que sigui net i senzill.

I no ho ha fet perquè el dia que van repartir cervells el Sebastià tenia vacances i enlloc de buscar alguna cosa nova m'ha tornat a ensenyar els pinguins i les papallones.

I es clar, he hagut de reaccionar: De l'ostia que et fotré hauràs de menjar sopa tota la vida perquè no et quedarà ni una dent! li he dit amb poca calma.

No hi ha res millor que fotre-li quatre crits al Sebastià perquè llavors es desperta i funciona.

-Sr. Alcalde, ja ho tinc! On se'n va la gent del poble quan vol pensar tranquilament, fumar a esquenes de la dona, mirar revistes porques o fotre's mà amb la novieta? Al banc de l'Emiliu!

Si en té de ráo el Sebastià. Al banc de l'Emiliu li diem així per un motiu molt important: perquè el va comprar ell i per tant és seu. Com l'Emiliu viu a les afores, a la casa més llunyana del nucli urbà que és a 12 minuts a peu (27 si hi va el Joanet "el coix") , hi va posar un banc a mig camí i així pots parar per a descansar. Clar que si! Coi! fotem-hi el dibuix del banc de l'Emiliu i l'arbre que hi ha al costat que tanta ombra et fa a l'estiu.

I així hem acordat fer el canvi. El Bernat de la farmacia, artistes a deshores, ens ha fet el dibuix i aquí el teniu. Prometo no canviar més la imatge fins d'aquí a, com a mínim, un mes. Apa, segueixo treballant que encara estic preparant la resposta pel Pepet i la Maria i l'altra per al Trincons.

Per cert, hem posat una enquesta que podeu contestar si us ve de gust o us dona la gana.