Anem per pams perquè he de parlar de coses ben diferents. Comencem per l'estalada. De bon matí l'hem penjada al balcó de l'Ajuntament. Devien ser les sis del matí quan han vingut el Biel, el Jaume i el Just, els tres regidors del meu partit, i al cap d'uns minuts han arribat el republicà i el nacionalista a més del secretari. Ara direu, coi! set persones per penjar una estelada?
Doncs si! set persones perquè diuen que al nostre país n'hi ha tres que miren i un que treballa o sigui que per si un cas erem sis miran i dos treballant mentre jo coordinava tota l'operació. Hem tardat ben poc a posar-la al balcó i una mica més penjar-la. Quan la teniem ben situada ens surt el Sebastià i ens diu que no duia les cordes i que les tenia a casa.
S'ha de ser capbuit! li he dit jo. I he afegit: Tu, o ets tonto perquè ets secretari o ets secretari perquè ets tontu!
Tres minuts i el Sebastià ja havia anat a casa tot pujant al pis de dalt per agafar les cordes i havia tornat. Si n'es d'eficient aquest xicot quan li crides!
Quan erem a punt de lligar l'última corda, sorpresa!. La parella de la Guardia Civil que feia ronda o sigui el Paco de Ca la Bernarda i el Celestino de Cal Sord fent-la petar pels carrers.
Alto! ha dit el Paco. Ja l'hem cagat de ple (he pensat), no n'erem prous que han hagut de venir els homes de Harrelson versió enciam a tocar-nos allò que no sona.
Que no ho veieu que està torta! ha dit el Paco. Apa, despenjeu-la i torneu-la a penjar bé. Foteu-la bé que cada any us queda de gairot. I ens han anat guiant i al final, per primer any, hem posat l'estelada ben recta. Sort d'ells dos i sort de la caixa de l'Ajuntament perque penjar l'estelada al nostre poble te un plus afegit. Per evitar que el Sargento Pérez, el cap de la caserna de la guardia civil nascut a Salamanca i més curt que un pal de xupaxup, ens xafi la guitarra i ens prohibeixi penjar l'estelada, li regalem un viatge de tres dies a Mallorca i així el dia 11 no és mai al poble.
Una setmana abans, quan va a la carniseria a comprar fuets i llonganises per fotre's la panxa més grossa, pengem un cartell que diu: Avui i només avui, amb la compra de fuet et pot tocar el viatge. I quan passa per caixa la Remei li diu: Coño sargento, otra ves le ha tocado el viaje y ya van diez años! que suerte que me tiene sargento, otra ves a Mallorca.
I l'altra s'ho creu i se'n va a Mallorca. I quan torna ens diu (en el seu català especial): No ureu pusat a la barconada de l'achuntament la bandera esta, oi que no u eu fet?
Home, Péresss, vostè es pensa que som rucs i ens la jugariem. Res, aquí res. Aquí ens agrada la bandera de sempre, la de la gallina blanca. Sort que mai surt de la caserna perquè és on dorm i menja. Qualsevol dia ens enxamparà però ja ens inventarem alguna cosa.
Per acabar una cosa que tenia pendent. El viatge del Montilla. Ja us deia que va venir ahir però no el varem rebre. El Sebastià va apuntar-ho malament a l'agenda. Li van dir que venia el dia 10 a les 12 i ell va apuntar que venia el dia 12 a les 10. Total que ahir va arribar a la Casa de la Vila ben puntual i s'hi va trobar a la Mercè. la que es menja els entrepans medicinals, cada dues hores. Entre ell que és "parco en palabras" i ella que sempre té la boca plena i a sobre parla i va escupint molles i pels costats, debien semblar el Duo Sacapuntas. El cas és que mentre en Montilla s'esperava els regidors del poble erem, com cada migdia, fent la partida de botifarra al Casal. Ja em va semblar veure un cotxe de luxe però vaig pensar: coi, uns altres pixapins que volen comprar una casa, ja els donaran dia i hora.
Quan feia 15 minuts que s'esperava en Montilla, la Mercè li va dir que havia de sortir perquè havia de tancar la Casa de la Vila perquè ella a aquella hora sempre se'n va al Casal a fer el cafè amb llet i acte seguit com el cafè amb llet li provoca un efecte de purga, ha d'anar a veure en Roca perquè si no hi va, li fa mal la panxa. Escoltada l'explicació, en Montilla se'n va anar i no va ser fins la tarda que ho varem saber. A veure si demà tinc un raconet i truco perque em doni hora de nou. Ara us deixo i a la tarda respondré preguntes que m'heu fet arribar.
Doncs si! set persones perquè diuen que al nostre país n'hi ha tres que miren i un que treballa o sigui que per si un cas erem sis miran i dos treballant mentre jo coordinava tota l'operació. Hem tardat ben poc a posar-la al balcó i una mica més penjar-la. Quan la teniem ben situada ens surt el Sebastià i ens diu que no duia les cordes i que les tenia a casa.
S'ha de ser capbuit! li he dit jo. I he afegit: Tu, o ets tonto perquè ets secretari o ets secretari perquè ets tontu!
Tres minuts i el Sebastià ja havia anat a casa tot pujant al pis de dalt per agafar les cordes i havia tornat. Si n'es d'eficient aquest xicot quan li crides!
Quan erem a punt de lligar l'última corda, sorpresa!. La parella de la Guardia Civil que feia ronda o sigui el Paco de Ca la Bernarda i el Celestino de Cal Sord fent-la petar pels carrers.
Alto! ha dit el Paco. Ja l'hem cagat de ple (he pensat), no n'erem prous que han hagut de venir els homes de Harrelson versió enciam a tocar-nos allò que no sona.
Que no ho veieu que està torta! ha dit el Paco. Apa, despenjeu-la i torneu-la a penjar bé. Foteu-la bé que cada any us queda de gairot. I ens han anat guiant i al final, per primer any, hem posat l'estelada ben recta. Sort d'ells dos i sort de la caixa de l'Ajuntament perque penjar l'estelada al nostre poble te un plus afegit. Per evitar que el Sargento Pérez, el cap de la caserna de la guardia civil nascut a Salamanca i més curt que un pal de xupaxup, ens xafi la guitarra i ens prohibeixi penjar l'estelada, li regalem un viatge de tres dies a Mallorca i així el dia 11 no és mai al poble.
Una setmana abans, quan va a la carniseria a comprar fuets i llonganises per fotre's la panxa més grossa, pengem un cartell que diu: Avui i només avui, amb la compra de fuet et pot tocar el viatge. I quan passa per caixa la Remei li diu: Coño sargento, otra ves le ha tocado el viaje y ya van diez años! que suerte que me tiene sargento, otra ves a Mallorca.
I l'altra s'ho creu i se'n va a Mallorca. I quan torna ens diu (en el seu català especial): No ureu pusat a la barconada de l'achuntament la bandera esta, oi que no u eu fet?
Home, Péresss, vostè es pensa que som rucs i ens la jugariem. Res, aquí res. Aquí ens agrada la bandera de sempre, la de la gallina blanca. Sort que mai surt de la caserna perquè és on dorm i menja. Qualsevol dia ens enxamparà però ja ens inventarem alguna cosa.
Per acabar una cosa que tenia pendent. El viatge del Montilla. Ja us deia que va venir ahir però no el varem rebre. El Sebastià va apuntar-ho malament a l'agenda. Li van dir que venia el dia 10 a les 12 i ell va apuntar que venia el dia 12 a les 10. Total que ahir va arribar a la Casa de la Vila ben puntual i s'hi va trobar a la Mercè. la que es menja els entrepans medicinals, cada dues hores. Entre ell que és "parco en palabras" i ella que sempre té la boca plena i a sobre parla i va escupint molles i pels costats, debien semblar el Duo Sacapuntas. El cas és que mentre en Montilla s'esperava els regidors del poble erem, com cada migdia, fent la partida de botifarra al Casal. Ja em va semblar veure un cotxe de luxe però vaig pensar: coi, uns altres pixapins que volen comprar una casa, ja els donaran dia i hora.
Quan feia 15 minuts que s'esperava en Montilla, la Mercè li va dir que havia de sortir perquè havia de tancar la Casa de la Vila perquè ella a aquella hora sempre se'n va al Casal a fer el cafè amb llet i acte seguit com el cafè amb llet li provoca un efecte de purga, ha d'anar a veure en Roca perquè si no hi va, li fa mal la panxa. Escoltada l'explicació, en Montilla se'n va anar i no va ser fins la tarda que ho varem saber. A veure si demà tinc un raconet i truco perque em doni hora de nou. Ara us deixo i a la tarda respondré preguntes que m'heu fet arribar.
Entrades
