UN NOU BANC PEL POBLE

Aquest dilluns el poble ha guanyat un nou element de mobiliari urbà però n'ha perdut un altre. El banc que hi ha just davant de l'església, un dels més vells del poble només superat pel que té a mig camí de casda seva l'Emiliu, fa temps que estava coix. Aquí al poble els bancs són dels antics, dels que tenen potes de ferro forjat i el seient corbat de fusta, quasi en forma de S.

Vaja, com els bancs que hi ha molts altres pobles i encara a algunes capitals. El cas és que amb el pas dels temps el banc s'havia quedat coix pel desgast d'una de les potes. A la sortida de missa de diumenge, quan hi seien les dones més grans per parlar del sermó de Mossèn Bombo, les veies a totes ben assegudes però apilotonades com un ramat d'ovelles, ben juntetes, perquè amb el pes encara feia més inclinació i la que era asseguda a la punta feia de tap. Només estava recte quan s'hi aseia, per menjar-se el seu entrepà medicinal, la Mercè de Cal Bola. El cas és que aquest matí he cridat als de la brigada i els he dit que ho arreglessin. La brigada municipal són dos, el Juanet "el coix" i el Cisquet de Voltes Baixes a qui un llamp li va malmetre la ma dreta que ara té del tot agarrotada i mig oberta. Perque ho enteneu, si li poseu una taronja a la mà dolenta, no li cau a terra encara que el fotis a ell cap per avall.

Han anat cap a l'església i allí han fet el desperfecte del dia, el desastre del mes i l'animalada de l'any. Al tornar de fer la feina m'ho han vingut a explicar. El Joanet m'ha dit:

Veurà sr. Arcalde, veurà que ens ha passat. Mentre el Cisquet aixecava el banc amb la mà bona, jo he agafat la radial i he decidit rebaixar una de les potes bones del banc per anivellar-lo. Com llavors tenia dues potes curtes i dues de llargues, he decidit tallar les dues més llargues amb tanta mala sort que m'he passat un pel i llavors el banc tornava a estar coix. Coi! he pensat, rebaixem de nou la pota que era coixa i potser el posem a nivell. I vinga, cop de radial però amb tanta mala sort que quan era a punt de fer el tall he trompessat i l'he tallat una mica massa. Llavors hem hagut de tallar les altres tres i així varies vegades fins que hem vist que ja no quedaven potes. I això és el que ens ha passat.

Total, he anat a la plaça de l'esglesia i he vist el que els meus ulls no volien veure. Ara el banc no té potes i ja no és un banc. Com la part de fusta toca a terra i és curvada, el Juanet i el Cisquet han eliminat un banc i han creat el primer balancí municipal. Ara hi posarem dos topes, un a cada costat, per evitar que quan s'hi asenti algu i per la baixada que fa el carrer, surti disparat i enlloc d'un gronxador passi a ser un trineu amb parada final a la farmàcia del Bernat que és recte pel camí i a pocs metres. Coses que passen per tenir la brigada més malferida de la comarca. De moment aquest diumenge, per evitar les critiques de les iaies, posarem a la sortida de missa les cadires de la sala de plens perquè estiguin ben comodes. Ja veurem com arreglo aquest estropicio.

Els tastaolletes

Coi! ja sé que semblem uns tastaolletes pels canvis que fem cada dos dies a la imatge d'aquest blog. El que passa és que amb amb la compra de la fullola i el celo que teniem ara hi anava de regal el blog de notes cuadriculat i quan hi escriviem a sobre hi veiem menys que el Natalio a qui li comprem cada matí els "dos iguales para hoy".

Al final li he dit al Sebastià: Busquem algu que sigui blanc, que sigui net i senzill.

I no ho ha fet perquè el dia que van repartir cervells el Sebastià tenia vacances i enlloc de buscar alguna cosa nova m'ha tornat a ensenyar els pinguins i les papallones.

I es clar, he hagut de reaccionar: De l'ostia que et fotré hauràs de menjar sopa tota la vida perquè no et quedarà ni una dent! li he dit amb poca calma.

No hi ha res millor que fotre-li quatre crits al Sebastià perquè llavors es desperta i funciona.

-Sr. Alcalde, ja ho tinc! On se'n va la gent del poble quan vol pensar tranquilament, fumar a esquenes de la dona, mirar revistes porques o fotre's mà amb la novieta? Al banc de l'Emiliu!

Si en té de ráo el Sebastià. Al banc de l'Emiliu li diem així per un motiu molt important: perquè el va comprar ell i per tant és seu. Com l'Emiliu viu a les afores, a la casa més llunyana del nucli urbà que és a 12 minuts a peu (27 si hi va el Joanet "el coix") , hi va posar un banc a mig camí i així pots parar per a descansar. Clar que si! Coi! fotem-hi el dibuix del banc de l'Emiliu i l'arbre que hi ha al costat que tanta ombra et fa a l'estiu.

I així hem acordat fer el canvi. El Bernat de la farmacia, artistes a deshores, ens ha fet el dibuix i aquí el teniu. Prometo no canviar més la imatge fins d'aquí a, com a mínim, un mes. Apa, segueixo treballant que encara estic preparant la resposta pel Pepet i la Maria i l'altra per al Trincons.

Per cert, hem posat una enquesta que podeu contestar si us ve de gust o us dona la gana.

Els pixapins volen casa

Renoi ! Si en rebem de visites a la Casa de la Vila! Entre els repartidors que van al super i que s'equivoquen, els que s'avorreixen i es pensen que és el casal i els pixapins que venen de compres, aquella casa sembla una granja. El cas és que ahir dimarts van venir a fer la visita la tipica familia de Pixapinilandia que vol evitar que els pobles petits desapareguin tot comprant les seves cases i convidant els caps de setmana als seus amics. Els d'ahir eren pijos però pijos. Van aparcar el BMW davant de la fruiteria de la Roser que és on sempre aparca el Bernardu, el mecànic que ho toca tot i no arregla res perquè sempre li falten peces que ha d'enviar a buscar. Per tant, els pixapins van comencar amb mal peu i van anar a pitjor. Van creuar tota la plaça dient bondia a tot allò que es movia ja fossin persones, gossos o llençols estesos. I van entrar a l'ajuntament preguntant per la màxima autoritat.

La maxima autoritat? Però qui coi es pensen que mana en un ajuntament? El General Franco? El Palomino? Coi, mana l'alcalde o almenys o això sembla.

Els vaig rebre. Un matrimoni de mitjana edat amb oficina a la Diagonal i casa al barri de Pedralbes. Els havien dit que es venia una casa i la volien comprar. De fet de casa no se'n ven cap sino que es lloga però això mai els ho dic.

La conversa va ser l'habitual com en altres casos. Vull dir que de pixapins en rebem cada mes i sempre els pregunto el mateix.

Bon dia, vostès diran.

- Volem comprar la casa que està en venda al poble. Sap de qui és? la podem anar a veure? Ah, per cert, quant en demanen?

I jo els vaig dir: Vostès en quina condició volen venir aqui al poble?

- Com vol dir en quina condició, respon ell.

Vull dir si hi pensen venir cada cap de setmana o més sovint per oferir-los un pack o un altre.

- De quins packs em parla?

Miri, tenim el pack del marge, el pack gent de sempre, el pack fabada litoral i el pack som de capital. Quin trien?

- No sé què vol dir? Què és això dels packs? diu l'home amb rintintin.

Li explico. Vostès vindran aquí de cap de setmana tot pensant-se que el poble és seu. Hi portaran als amics perquè vegin com d'incultes i pobres som els vilatans d'aquesta vila, faran morros quan hagin de fer cua a la botiga de queviures perquè dues dones parlen més del compte. I això té un preu i va en packs que els poden fer la vida aquí molt més agradable.

El pack marge serveix per quan arribi el temps dels espàrrecs. Vostès, els pixapins, són incapaços de trobar-ne ni un i nosaltres els agafem tots. Amb el pack jo els hi poso gent del poble repartida pel marge on vostès vagin, a pocs metres seus, i ells fan veure que no en troben cap i així vostès, a base d'hores, en van arrencant uns quants. Hi ha un suplement i si el paga li plantem esparrecs de grans dimensions tocant al mateix marge.

Llavors tenim el pack gent de sempre que és per quan vinguin vostes acompanyats dels amics el cap de setmana. Donem deu euros a quatre senyores del poble i al Bernat de la Farmàcia i quan els vegin els saludaran amb amistat, com si els coneguesin de sempre, faran una carentonya als nens i quan els seus amics parlin diran allò de: que en té de raó, que en son de llestos els de la gran ciutat.

L'altra pack és el fabada litoral. Quan vinguin i comprin a la carniseria ens avisen abans i llavors canviem les etiquetes de les llonganises de Cal Tarradelles per unes on hi posa "embotit del poble, recent fet". La Mingueta, una de les iaies del poble, s'asseurà a la cadira que hi ha dins i, tot fent que s'espera, els anirà dient: que ens són de bones aquestes llonganises i quina sort que les puguin prendre cap a la capital. En aquest pack la iaia és optativa i la poden posar vostes si la porten de Barcelona.

I l'últim pack és el som de capital. Aquest és el que més anima si venen acompanyats amb els amics. Tots els del poble ens posem boina i les dones el mocador al cap. Llencem un grapat de fems pels carrers i amaguem els cotxes a les afores. Vostès i els seus amics veuran tota la gent del poble amb ovelles i cabres pasturant pels carrers. Fins i tot el Juanet que és coix i que li lliguem una cabra al braç i la cama bona al fanal de la plaça no sigui pas que la cabra estiri i el foti per terra.

La dona no va poguer aguantar més i va dir: Anem Borja, que aquest paio ens pren en el pel.

I ell va dir: Tot això per ser del poble?

I jo vaig respondre allò de sempre: NO, tot això per semblar del poble. Apa siau, bona nit i tapat. Si voleu casa aqui no en trobareu.

Bé. m'he allargat massa. Demà us explicaré la visita que ha fet avui al poble en Montilla. El cas és que ens hem equivocat perquè varem apuntar la data malament i no sabiem que venia avui o sigui que quan ha arribat a la Casa de la Vila el Montilla s'hi ha trobat només a la Mercè del Cal Bola. Aquest senyor, Peret Cal Bola, era el pare de Mercè i li van posar aquest renom perquè, com ella, era capaç de taponar, diguem-ne ompliar per ser més fins, la porta de la Casa de la Vila tot sol. Ell era l'aguatzil i si es posava davant volia dir que la casa era tancada. Doncs avui en Montilla s'ha trobat a la Mercè que ens fa de secretaria cruspint-se l'entrepà medicinal de les 12. Dic medicinal perquè se'n pren un cada dos hores, com si fossin pastilles. Total que l'home, en Montilla, ha vist aquell panorama i ha tornat a Barcelona. Demà us ho explico tot amb detall i responc les consultes que heu fet arribar (Trincons, Pepet i Maria). Vaig a sopar que avui és dimecres i toca plat calent a taula.