Aquest dilluns el poble ha guanyat un nou element de mobiliari urbà però n'ha perdut un altre. El banc que hi ha just davant de l'església, un dels més vells del poble només superat pel que té a mig camí de casda seva l'Emiliu, fa temps que estava coix. Aquí al poble els bancs són dels antics, dels que tenen potes de ferro forjat i el seient corbat de fusta, quasi en forma de S.
Vaja, com els bancs que hi ha molts altres pobles i encara a algunes capitals. El cas és que amb el pas dels temps el banc s'havia quedat coix pel desgast d'una de les potes. A la sortida de missa de diumenge, quan hi seien les dones més grans per parlar del sermó de Mossèn Bombo, les veies a totes ben assegudes però apilotonades com un ramat d'ovelles, ben juntetes, perquè amb el pes encara feia més inclinació i la que era asseguda a la punta feia de tap. Només estava recte quan s'hi aseia, per menjar-se el seu entrepà medicinal, la Mercè de Cal Bola. El cas és que aquest matí he cridat als de la brigada i els he dit que ho arreglessin. La brigada municipal són dos, el Juanet "el coix" i el Cisquet de Voltes Baixes a qui un llamp li va malmetre la ma dreta que ara té del tot agarrotada i mig oberta. Perque ho enteneu, si li poseu una taronja a la mà dolenta, no li cau a terra encara que el fotis a ell cap per avall.
Han anat cap a l'església i allí han fet el desperfecte del dia, el desastre del mes i l'animalada de l'any. Al tornar de fer la feina m'ho han vingut a explicar. El Joanet m'ha dit:
Veurà sr. Arcalde, veurà que ens ha passat. Mentre el Cisquet aixecava el banc amb la mà bona, jo he agafat la radial i he decidit rebaixar una de les potes bones del banc per anivellar-lo. Com llavors tenia dues potes curtes i dues de llargues, he decidit tallar les dues més llargues amb tanta mala sort que m'he passat un pel i llavors el banc tornava a estar coix. Coi! he pensat, rebaixem de nou la pota que era coixa i potser el posem a nivell. I vinga, cop de radial però amb tanta mala sort que quan era a punt de fer el tall he trompessat i l'he tallat una mica massa. Llavors hem hagut de tallar les altres tres i així varies vegades fins que hem vist que ja no quedaven potes. I això és el que ens ha passat.
Total, he anat a la plaça de l'esglesia i he vist el que els meus ulls no volien veure. Ara el banc no té potes i ja no és un banc. Com la part de fusta toca a terra i és curvada, el Juanet i el Cisquet han eliminat un banc i han creat el primer balancí municipal. Ara hi posarem dos topes, un a cada costat, per evitar que quan s'hi asenti algu i per la baixada que fa el carrer, surti disparat i enlloc d'un gronxador passi a ser un trineu amb parada final a la farmàcia del Bernat que és recte pel camí i a pocs metres. Coses que passen per tenir la brigada més malferida de la comarca. De moment aquest diumenge, per evitar les critiques de les iaies, posarem a la sortida de missa les cadires de la sala de plens perquè estiguin ben comodes. Ja veurem com arreglo aquest estropicio.
Entrades
