Els tres punts - Per en Trincons

En aquest segon escrit d'avui diumenge dono resposta al Trincons de Cala Carmeta.

Ens comentava que els homes de l'orinal al cap i vestit de color verd li havien dit que el multaven amb 300 euros i li treien 3 punts per l'incident de fa uns dies quan, per no saber-ne que no pas per no voler-ho, en Trincons no els va poguer respondre en la llengua en que parlaven els dos individus i pel fet de portar al tractor l'adhesiu amb la marca de la màquina, el CAT.

Amic Trincons, t'he de dir que no cal que et preocupis. Ja he anat a la caserna de la Benemerita on per cert m'han rebut els homes amb els orinals al cap. Són agents de l'ordre i no pas dos sonats o dos extraterrestes com ens pensavem fins ara. Pel que sembla estan rodant una pelicula de la guerra dels alemanys al poble del costat i ells fan de rellenu en alguns moments del flim altrament dit penicula. Com no tenien cascos dels alemanys es van posar els orinals pintats de color verd al cap i com fan el rodatge en hores de feina, no tenen temps a canviar-se el guarniment del cap, a vegades no hi pensen, quan fan alguna feina aqui al nostre poble.

Així m'ho ha explicat aquest mateix mati el Sargento Pérez quan l'he anat a veure per parlar sobre vos. Era assegut a la cadira i la cadira arrepenjada contra l'armari i tenia una cama sobre la taula i l'altra dins la paperera. Per aquesta rara posició he pensat: o està mort o acaba de caure del pis de dalt. Peró no, pel que es veu sempre dorm així i quan el despertes és un drama perque la cama de damunt la taula se li en va cap a l'esquerra de la taula on hi ha la bandera. Amb el moviment brusc li fot ostia al pal de la bandera que li cau a sobre mentre la cama de la paperera si enfonsa del tot i se li queda la bota clavada. Tot això passa metre el sargento s'intenta llevar amb tanta mala fortuna que, per la presió exercida sobre l'armari aquest es mou lleugerament i els arxius de cartró de la part de dalt li cauen al cap colpejant-lo violentament. Tot un drama que un dia li costarà un disgust. Ara entenc perquè té el cap tan inflat i marques de cops a la part esquerra de la cara, per la bandera i els arxivadors.

Bé, com et deia Trincons, l'he despertat i li he demanat explicacions. M'ha dit que els 300 euros de multa te'ls volia posar per començar a fer caixa per comprar els lots de nadal dels dos agents que té al seu càrrec, els dels orinals que enlloc de fer la feina es dediquen a fer el babau a amb la pilicula del poble del costat. Pel que fa als tres punts, és un malentés. Que no te'ls treuen sino que te'ls donen. Un punt per cada 100 euros si al final els pagues. A més, quan tinguis 100 punts els podras bescanviar pel Bono-Bufa o pel Bono-Camp. El Bono Bufa el pots utilitzar quan et parin per fer el control d'alcoholemia. És igual si no pots vocalitzar, treus el carnet i ja no fas la prova. I el Bono Camp serà millor per a tu perquè fa que, quan vinguin els agents de l'orinal a demanar-te els papers els hi ensenyis el bono i llavors es treuen la jaqueta, es posen un mocador al cap i t'ajuden a les tasques del camp durant mitja jornada. Per tant, tu sabràs que vols fer però estigues molt tranquil. Per cert, diu el Sargento Pérez que ja sap que això no s'arregla amb quatre botifarres i un pernil però que és igual, que els hi portis igualment perquè a la caserna hi fa fred i el menjar ajuda a calentar-se.

Els tastaolletes

Coi! ja sé que semblem uns tastaolletes pels canvis que fem cada dos dies a la imatge d'aquest blog. El que passa és que amb amb la compra de la fullola i el celo que teniem ara hi anava de regal el blog de notes cuadriculat i quan hi escriviem a sobre hi veiem menys que el Natalio a qui li comprem cada matí els "dos iguales para hoy".

Al final li he dit al Sebastià: Busquem algu que sigui blanc, que sigui net i senzill.

I no ho ha fet perquè el dia que van repartir cervells el Sebastià tenia vacances i enlloc de buscar alguna cosa nova m'ha tornat a ensenyar els pinguins i les papallones.

I es clar, he hagut de reaccionar: De l'ostia que et fotré hauràs de menjar sopa tota la vida perquè no et quedarà ni una dent! li he dit amb poca calma.

No hi ha res millor que fotre-li quatre crits al Sebastià perquè llavors es desperta i funciona.

-Sr. Alcalde, ja ho tinc! On se'n va la gent del poble quan vol pensar tranquilament, fumar a esquenes de la dona, mirar revistes porques o fotre's mà amb la novieta? Al banc de l'Emiliu!

Si en té de ráo el Sebastià. Al banc de l'Emiliu li diem així per un motiu molt important: perquè el va comprar ell i per tant és seu. Com l'Emiliu viu a les afores, a la casa més llunyana del nucli urbà que és a 12 minuts a peu (27 si hi va el Joanet "el coix") , hi va posar un banc a mig camí i així pots parar per a descansar. Clar que si! Coi! fotem-hi el dibuix del banc de l'Emiliu i l'arbre que hi ha al costat que tanta ombra et fa a l'estiu.

I així hem acordat fer el canvi. El Bernat de la farmacia, artistes a deshores, ens ha fet el dibuix i aquí el teniu. Prometo no canviar més la imatge fins d'aquí a, com a mínim, un mes. Apa, segueixo treballant que encara estic preparant la resposta pel Pepet i la Maria i l'altra per al Trincons.

Per cert, hem posat una enquesta que podeu contestar si us ve de gust o us dona la gana.

Resposta per en Trincons.

Perdoneu tots els lectors d'aquest humil blog el retard en l'escrit d'avui però han passat coses rares a l'Ajuntament. De bon mati em truca la Mercè, la secretaria devoradors d'entrepans medicinals.

- Ñor calde non ciona net. Em diu

Mercè no em parlis amb la boca plena! empassa el que hi tens i abans de fer una nova mossada, parla.

- Dic, Sr Alcalde, que no fuciona l'internet.

Escolta'm, mira dins l'entrepà a veure si t'hi has fotut el ratolí o l'alfombreta i te'ls fotras a menjar.

- No, no hi son. Es que no es conecta.

Ara vinc, Mercè, ara vinc. Menja tranquila però respira.

Apa, cap a la Casa de la Vila. Tot el mati mirant amb el Sebastià que coi podia passar i al final hem descobert el tema. Mirant darrere de l'ordinador he olorat quelcom semblant a vi. Miro cap a les parets i veig unes taques, semblants a les cares de Belmez però vermelles.

Merceeeeeeèèèèèèè!

- Què, senyor alcalde.

No serà pas una casualitat que aquest mati tot menjant un dels teus entrepans que acompanyes amb vi del poble n'has llençat o t'ha caigut?

- Es que m'ha trucat la Prudencia i sap allò que et poses a parlar i a parlar i de sobte quan no saps que dir comences a explicar acudits? Doncs això, que me'n ha dit un de molt bo i, saps allò que et passa quan tens la boca plena i no pots evitar-ho i et surt tot disparat? Doncs això.

Però jo, sr. Alcalde, he netejat tot el vi que he vist i aquí a la pared s'hi pot posar un calendari per tapar-ho.

No he pogut més i ho he hagut de dir.

Un calendari? Que sigui del Raimat!. Però és que no puc treballar amb gent normal que m'han de tocat tots els tarats del poble? Tant complicat és treballar amb gent eficient que mengi a casa i vingui cagat i pixat!, La mare que em va...

El Sebastià s'ha tirat mitja hora amb el secador de cabell de la Paquita enfocat a la taca de vi de la torre de l'ordinador i al final, miraculosament i mentre no ens arriba un cable nou de la capital perque aqui no en tenim, el trasto ens funciona. Un pel lent, potser coma borratxo, pero ens funciona.

I resolt el problema m'he posat a redactar una carta per a solucionar els dubtes del Trincons de Cala Carmeta que, com bé recordareu, ens va apuntar el seguent:

estava jo guardant les ovelles a la vora de la mar i aprofita el temps per llaurar una miqueta el camp del costat que varen venir uns paios tot de verds amb uns orinals al cap i em varen demanar el carnet de conduir, amb una llengua tot extranya no els entenia de res, els senyors es van presentar com l'autoritat i jo els hi vaig dir que l'amo era vostè i qui eren ells per no deixar-me treballar, em van dir que tenia que anar a la comissaria a presentar les credencials, i jo em demano senyor alcalde que volen aquest paios, la partida de naixement, el llibre de família, estic molt acollonit senyor alcalde perquè aquells paios en van dir que tenia que parlar amb cristiano i jo no soc una persona de idiomes, i a mes treure un adhesiu de la marca Cat que portava el tractor però si aquesta es la marca del mateix estic tot preocupat, vostè em pot dir que tinc que fer?

Ja sé que la carta escrita havia d'enviar-la al Ministerio del Interior però tractant-se d'un cas succeit a l'aire lliure l'he remés al Ministerio de Asuntos Exteriores. El seu contingut és aquest:

Sr. Ministro de Asuntos Exteriores

Le escribo esta carta en condición de alcalde de mi municipio para disipar las dudas surgidas con un vecino nuestro que, hallandose guardando sus ovejas cerca del mar y aprovechando el tiempo para labrar un poco el campo del lado, notó la presencia de unos individuos vestidos de color verde y equipados con unos orinales en la cabeza. Estos dos seres le pidieron a este vecino el carnet de conducir y se dirigieron a el en un idioma que el desconocia. Entienda en este punto que en nuestro municipio solo se habla el idioma originario de nuestros ancestros y no es otro que el catalán. El vecino asegura que los dos personajes de verde se le presentaron haciendose llamar "la autoridad" y anotese que el vecino, don Trincons de Cala Carmeta que es de muy buena casa y familia, les recordó que el cargo de maxima autoridad corresponde a mi persona como alcalde. Los seres verdes le insistieron que debia llevar sus credenciales a la comisaria con las dudas que esto le ha causado al vecino ya que no sabe cual de ellas presentar. El caso es que en nuestro municipio no hay dada de alta ninguna comisaria como actividad de negocio o entidad. Si existe una caserna de la Guardia Civil regentada asiduamente, que no dirigida, por tres agentes dos de los cuales son soldados y el tercero un sargento. Sigo con el relato porque, para finalizar su disgustosa presencia ante nuestro vecino, los dos hombres verdes le pidieron a este que sacara de su tractor un adesivo con la iniciales CAT cuando don Trincons mantiene que se trata de la marca del vehiculo, iniciales que corresponden a Confederación de Automobiles y Tractores CAT. Explicados los hechos le rogaria que averiguase si se ha implantado recientemente en este pais algun nuevo cuerpo de seguridad que destaque por el porte de orinales identificativos en la cabeza y la vestimenta de color verde. Ciertamente la indumetaria se asemeja a la de la Benemerita pero por todos es sabido que estos , en lugar de orinales verdes, cubren su cabeza con croisants negros de charol. En caso de confirmarse la no presencia de un nuevo cuerpo de seguridad ordenaria, si usted lo permite, la busqueda y captura de estos hombres verdes y encargaria esta labor a los agentes de nuestra caserna. Seguro que los encuentran y con la maxima celeridad. Quedo a su disposición y pendiente de respuesta.

Baldiri

El Alcalde

Apreciat Trincons. Espero que cas on us heu vist involucrat tingui una solució ràpida. Si torneu a veure als dels orinals, aviseu a la Guàrdia Civil. Si per un cas veieu a la Guàrdia Civil, aviseu als dels orinals. Demà donaré resposta a la consulta del Pepet i la Maria.