dilluns

El poble

Escric per primera vegada i ho faig a aquestes hores perquè ara mateix hem acabat el ple que fem cada quinze dies. Som uns desgraciats perquè ara al poble hi ha censades 999 persones i si en tinguessim 1001 ens arribarien més diners de les dues capitals. Ja em diràs tu quina poca solta. Per cada un nou censat se'n en van tres, dos a treballar a la gran ciutat i l'altra al cementiri. I a aquest pas no arribarem als mil i un ni fotent al cens els machos i les mules del poble.
Com som menys de mil habitants la Casa de la Vila (nosaltres li diem així) està representada per set regidors, sis i l'alcalde. Nosaltres, els del partit independent, varem guanyar les eleccions per 4 a 3. El Biel (Ca la Joaneta), el Jaume (Cal Estrada) i el Just (Cal Domingo Setflors) són dels meus i els altres tres són el Miquel de Cal Joaquim dels polls que es va presentar per Esquerra Republicana, l'Emiliu de Ca la Ginesta que esta afiliat a Convergència i el Julian que no és de cap casa perquè va arribar fa pocs anys al poble i que és del PP. Va sortir pels pèls (no els seus perquè és calb) i perquè el van votar la dona i tres dels set fills que ja són majors o sigui que ens toca aguantar-lo quatre anys.
Aquest vespre al Ple hem votat penjar o no l'estelada al balcó aquest onze de setembre i com aquest matí buscavem informació sobre el tema i hem trobat webs com aquesta que t'inciten a ser més català amb les seves campanyes que han nascut a Cambrils.
I llavors m'he dit: Coi, avui al ple els hi foto el tema damunt de la taula i a veure qui diu que no.
I qui ha dit que no? el del PP. Home, faltaria! Si arriba a dir que si hem de cridar l'ambulancia i apa, cap al psiquiàtric. Aquest set l'hem guanyat per 6 a 1 o sigui que el dijous estelada al balcó i si algú es queixa és un ... bacó.

Crec que per ser el primer escrit ja és prou llarg. Ja m'ho fareu saber posant les vostres paraules al lloc de debat. A veure si aprenc com penjar fotos i documents o a veure si algun de vosaltres m'ho explica que ja en tinc ganes. Bona nit i fins demà. Vaig a casa que la Paquita ja tindrà el sopar fet.