MAR I MUNTANYA. EL BALDIRI NO ENGANYA.

Ja em perdonareu aquests dies d'absència que també han estat d'absenta perquè de lo primer n'hi ha hagut molta i de lo segon encara més. Tocava despullar les vinyes i primer són les vinyes i després el xerrar. O sigui que ara que ja tinc les vinyes recollides puc tornar a xerrar. Ja sé que pensareu alguns, que les vinyes es cullen abans. Aquí al poble, les meves vinyes les cullo quan em sembla. Anem a l'absenta que és el que ens interessa.

Ja fa dies que li deiem al Biel de Ca la Joaneta que l'absenta n'és molt de dolenta. I ell vinga, cada dia, tot fent la botifarra, una copa d'absenta. I un dia d'aquells que no hi havia botifarra perquè el Miquel era collint vinya i en Trincons era fora del poble, el Biel va quedar-se igualment al Casal i va veure els programes del cor, el diari de no sé qui i el partit de la Copa Europa.

I el Biel fot-li que fot-li i anant fent absentes fins que arriba l'hora de tancar el Casal i llavors arriba el pollastre.

Em truquen a casa a les dotze de la nit i em diuen que el Biel s'ha tornat boig i que és al descampat d'entrada del poble plorant i dient que ens han robat.

Apa, agafo el cotxe i cap al descampat. I allí me'l trobo. Sota un garrofer anant plorant.

- Arcalde, arcalde, que ens han robat. que ens han robat! em diu el Biel tot borratxot i amb la mirada perduda. (aquí anoto que el Biel té la mirada perduda d'ençà que de petit li van fotre un ull a la virolé per un cop de pedra. Ara en té un de tort per la pedrada i l'altra que ja el tenia tort de naixement perquè el de la pedrada era el bo).

Que recoi ens han robat, Biel! Li pregunto

- La mar i la platja, arcalde, la mar i la platja. Ens ho han fotut tot. I el Biel, plora que plora.

A veure cap de soca. Que em dit sempre del nostre poble? eh? Hem dit sempre que tenim la mar al davant i la muntanya al darrere. Tu, tros de sumera, estàs mirant cap a muntanya oi?

- Si arcalde.

Doncs gira't!

I en Biel es gira i comença a riure. El mar davant seu. I para de riure i es fot a plorar.

I ara que et passa!

- Ens han robat la muntanya, ens han robat la muntanya!

Bieeeeellllll ! Gira't!.

- Oh, ara si que tenim muntanya!

La mare que et va matricular! El que fot la beguda, la mare de Deu!

Fes una cosa Biel. Queda't aquí assegut fins que et passi la merda que portes a sobre però fota't de perfil que així amb cada ull veus una cosa. No ens han robat res. A tu si, les peles per aquesta merda de licor i un tros de cervell si es que en tenies!

I així va quedar-se, de perfil vigilant el mar i la muntanya, fins que es va quedar dormit assegut, al cap de deu minuts.

Ja els he dit al Casal que parin de vendre absenta o que si en demana el Biel li fotin aigua i li diguin que han canviat de marca.

L'absenta provoca absencies. Les absencies dels amics mai es curen amb absenta. Us ho diu en Baldiri, alcalde del poble.

UN NOU BANC PEL POBLE

Aquest dilluns el poble ha guanyat un nou element de mobiliari urbà però n'ha perdut un altre. El banc que hi ha just davant de l'església, un dels més vells del poble només superat pel que té a mig camí de casda seva l'Emiliu, fa temps que estava coix. Aquí al poble els bancs són dels antics, dels que tenen potes de ferro forjat i el seient corbat de fusta, quasi en forma de S.

Vaja, com els bancs que hi ha molts altres pobles i encara a algunes capitals. El cas és que amb el pas dels temps el banc s'havia quedat coix pel desgast d'una de les potes. A la sortida de missa de diumenge, quan hi seien les dones més grans per parlar del sermó de Mossèn Bombo, les veies a totes ben assegudes però apilotonades com un ramat d'ovelles, ben juntetes, perquè amb el pes encara feia més inclinació i la que era asseguda a la punta feia de tap. Només estava recte quan s'hi aseia, per menjar-se el seu entrepà medicinal, la Mercè de Cal Bola. El cas és que aquest matí he cridat als de la brigada i els he dit que ho arreglessin. La brigada municipal són dos, el Juanet "el coix" i el Cisquet de Voltes Baixes a qui un llamp li va malmetre la ma dreta que ara té del tot agarrotada i mig oberta. Perque ho enteneu, si li poseu una taronja a la mà dolenta, no li cau a terra encara que el fotis a ell cap per avall.

Han anat cap a l'església i allí han fet el desperfecte del dia, el desastre del mes i l'animalada de l'any. Al tornar de fer la feina m'ho han vingut a explicar. El Joanet m'ha dit:

Veurà sr. Arcalde, veurà que ens ha passat. Mentre el Cisquet aixecava el banc amb la mà bona, jo he agafat la radial i he decidit rebaixar una de les potes bones del banc per anivellar-lo. Com llavors tenia dues potes curtes i dues de llargues, he decidit tallar les dues més llargues amb tanta mala sort que m'he passat un pel i llavors el banc tornava a estar coix. Coi! he pensat, rebaixem de nou la pota que era coixa i potser el posem a nivell. I vinga, cop de radial però amb tanta mala sort que quan era a punt de fer el tall he trompessat i l'he tallat una mica massa. Llavors hem hagut de tallar les altres tres i així varies vegades fins que hem vist que ja no quedaven potes. I això és el que ens ha passat.

Total, he anat a la plaça de l'esglesia i he vist el que els meus ulls no volien veure. Ara el banc no té potes i ja no és un banc. Com la part de fusta toca a terra i és curvada, el Juanet i el Cisquet han eliminat un banc i han creat el primer balancí municipal. Ara hi posarem dos topes, un a cada costat, per evitar que quan s'hi asenti algu i per la baixada que fa el carrer, surti disparat i enlloc d'un gronxador passi a ser un trineu amb parada final a la farmàcia del Bernat que és recte pel camí i a pocs metres. Coses que passen per tenir la brigada més malferida de la comarca. De moment aquest diumenge, per evitar les critiques de les iaies, posarem a la sortida de missa les cadires de la sala de plens perquè estiguin ben comodes. Ja veurem com arreglo aquest estropicio.

EL PENJAT I EL QUADRE

Com els diumenges tanquem la Casa de la Vila tinc més temps per a escriure això que en diuen post i que jo anomeno escrit. Aquest és el quart que us escric avui.

Acabo de sortir de missa i el Sebastià, secretari de la Casa de la Vila, m'ha donat una bona idea. Si, cosa rara tractant-se d'un dos potes més semblant a un ximpance que a una persona i tenint en comte que el seu cervell seria digne d'anàlisi si Darwin encara estigués viu. El cas és que el Sebastià es passa tota la missa a l'última fila jugant al "juego del ahorcado" i en castellà.

Coi! Però perquè jugues amb aquest joc en castellà!

- Miri sr. arcalde, jo em vaig treure els estudis gràcies a jugar a aquest joc en castellà amb altres amics. Si no, no n'hagues apres mai a parlar el castellà i avui en dia seria molt ruc.

Ja ets molt ruc, Sebastià, ja ho ets prou.

Mireu si n'és de ruc que per jugar a missa, agafa un paper i darrere s'hi apunta la paraula. Llavors comença a jugar per endevinar la paraula que ha escrit fa un moment i mai acaba el joc perquè no recorda la paraula que ha escrit. N'hi ha per fotre-li un ramat de clatellots fins posar-li el cervell al lloc i no a la butxaca que és on el porta ara. Total i acabo. Que he pensat que aquest blog també pot ser educatiu i per això he posat el "juego del ahorcado" perquè hi jugueu i com és en castellà aprengueu una nova llengua. Aprendre sempre és bo i si és jugant molt millor. També he posat un programa on cada dia ens penjaran una obra d'art diferent. Així, si us avorriu, podreu mirar el quadro. I penseu en respondre l'enquesta que està més buida que el cap del Sebastià.

Sant Just del Cor i Mossèn Bombo

Aquest tercer escrit d'avui diumenge serà molt curt. Si el llegiu abans de les 12 del migdia podeu venir a la missa que fem, com cada diumenge, a l'església parroquial de Sant Just del Cor, el patró del nostre poble. La seva imatge la van trobar ja fa segles en un camí que va del poble als rentadors i allí mateix es va fer l'església en el sue honor. Com sabreu Sant Just va ser un màrtir que va morir ple de fletxes dels soldats romans. El van lligar a un arbre i des de 30 metres de distancia li anaven llençant les fletxes tot preguntant-li: Que l'ha tocat aquesta fletxa? Ell sempre deia que no perquè els soldats eren molt dolents i al final, en un moment concret, quan el va tocar la fletxa mortal ell va dir: Ara si, JUST aquí!

D'aquí ve el seu nom. Pel que fa a la mort, cal dir que la mortal fletxa no el va tocar sino que va tallar la corda que el subjectava a l'arbre fent que Sant Just caigues a terra sobre els esbarzers que hi havia davant de la soca. Les punxades van fer que s'aixeques i just al llevar-se, coses del destí, li va agafar un atac de cor i allí es va quedar. D'aquí ve la segona part del nom, Sant Just del Cor. En fi, que si veniu abans de les 12 podreu assistir a la missa que fa el nostre parroc, Mossèn Bombo. Un altre dia us explicaré d'on li ve el renom del nostre capellà que col·labora amb el poble dirigint les atraccions de fira que hi tenim a les afores. Avui només espero que no passi com el diumenge passat quan, sense voler i fruit del tast del vi de missa que fa cada mati el mossèn abans de la missa, va equivocar-se i enlloc de repartir el cos sagrat o sigui l'ostia, va colocar a la boca dels feligresos les fitxes dels cotxes de choc que tenim a la fira.

Els tres punts - Per en Trincons

En aquest segon escrit d'avui diumenge dono resposta al Trincons de Cala Carmeta.

Ens comentava que els homes de l'orinal al cap i vestit de color verd li havien dit que el multaven amb 300 euros i li treien 3 punts per l'incident de fa uns dies quan, per no saber-ne que no pas per no voler-ho, en Trincons no els va poguer respondre en la llengua en que parlaven els dos individus i pel fet de portar al tractor l'adhesiu amb la marca de la màquina, el CAT.

Amic Trincons, t'he de dir que no cal que et preocupis. Ja he anat a la caserna de la Benemerita on per cert m'han rebut els homes amb els orinals al cap. Són agents de l'ordre i no pas dos sonats o dos extraterrestes com ens pensavem fins ara. Pel que sembla estan rodant una pelicula de la guerra dels alemanys al poble del costat i ells fan de rellenu en alguns moments del flim altrament dit penicula. Com no tenien cascos dels alemanys es van posar els orinals pintats de color verd al cap i com fan el rodatge en hores de feina, no tenen temps a canviar-se el guarniment del cap, a vegades no hi pensen, quan fan alguna feina aqui al nostre poble.

Així m'ho ha explicat aquest mateix mati el Sargento Pérez quan l'he anat a veure per parlar sobre vos. Era assegut a la cadira i la cadira arrepenjada contra l'armari i tenia una cama sobre la taula i l'altra dins la paperera. Per aquesta rara posició he pensat: o està mort o acaba de caure del pis de dalt. Peró no, pel que es veu sempre dorm així i quan el despertes és un drama perque la cama de damunt la taula se li en va cap a l'esquerra de la taula on hi ha la bandera. Amb el moviment brusc li fot ostia al pal de la bandera que li cau a sobre mentre la cama de la paperera si enfonsa del tot i se li queda la bota clavada. Tot això passa metre el sargento s'intenta llevar amb tanta mala fortuna que, per la presió exercida sobre l'armari aquest es mou lleugerament i els arxius de cartró de la part de dalt li cauen al cap colpejant-lo violentament. Tot un drama que un dia li costarà un disgust. Ara entenc perquè té el cap tan inflat i marques de cops a la part esquerra de la cara, per la bandera i els arxivadors.

Bé, com et deia Trincons, l'he despertat i li he demanat explicacions. M'ha dit que els 300 euros de multa te'ls volia posar per començar a fer caixa per comprar els lots de nadal dels dos agents que té al seu càrrec, els dels orinals que enlloc de fer la feina es dediquen a fer el babau a amb la pilicula del poble del costat. Pel que fa als tres punts, és un malentés. Que no te'ls treuen sino que te'ls donen. Un punt per cada 100 euros si al final els pagues. A més, quan tinguis 100 punts els podras bescanviar pel Bono-Bufa o pel Bono-Camp. El Bono Bufa el pots utilitzar quan et parin per fer el control d'alcoholemia. És igual si no pots vocalitzar, treus el carnet i ja no fas la prova. I el Bono Camp serà millor per a tu perquè fa que, quan vinguin els agents de l'orinal a demanar-te els papers els hi ensenyis el bono i llavors es treuen la jaqueta, es posen un mocador al cap i t'ajuden a les tasques del camp durant mitja jornada. Per tant, tu sabràs que vols fer però estigues molt tranquil. Per cert, diu el Sargento Pérez que ja sap que això no s'arregla amb quatre botifarres i un pernil però que és igual, que els hi portis igualment perquè a la caserna hi fa fred i el menjar ajuda a calentar-se.

El drap gros- per al Pepet i la Maria

Estimats Pepet i Maria.

Em preguntaveu fa un parell o tres de dies sobre el drap gros que teniem en temps d'aquell senyor petit i amb moltes medalles amb bigoti, un drap vermell i groc. Em deieu que el volieu per a fer la matança del porc. Us he de respondre que és molta la gent d'aquí al poble la qui em pregunta per aquest drap i per això us paso a desvetllar el secret.

De quin colors són les bandes que posem cada any a les pubilles quan la festa major? Vermell

De quin color són les faixes de la colla castellera del poble? Grog

D'això se'n diu econòmia de guerra. Al seu dia varem decidir aprofitar aquell drapot per a coses més utils i com era bastant gros n'hem anat fent trossos. Ara us preguntareu: I l'àliga negre del mig, que? On l'heu posat?

Doncs, la Paquita en va fer uns quants mitjons per als membres de la brigada, a veure si amb l'excusa de portar una àliga als peus feient la feina volant. Llàstima que no funcionés. Són igual de lents però porten els peus ben calentons. Per cert, passaré a recollir la llonganissa i els quatre fuets que m'oferieu aquesta tarda, quan acabi la partida al casal.

Els tastaolletes

Coi! ja sé que semblem uns tastaolletes pels canvis que fem cada dos dies a la imatge d'aquest blog. El que passa és que amb amb la compra de la fullola i el celo que teniem ara hi anava de regal el blog de notes cuadriculat i quan hi escriviem a sobre hi veiem menys que el Natalio a qui li comprem cada matí els "dos iguales para hoy".

Al final li he dit al Sebastià: Busquem algu que sigui blanc, que sigui net i senzill.

I no ho ha fet perquè el dia que van repartir cervells el Sebastià tenia vacances i enlloc de buscar alguna cosa nova m'ha tornat a ensenyar els pinguins i les papallones.

I es clar, he hagut de reaccionar: De l'ostia que et fotré hauràs de menjar sopa tota la vida perquè no et quedarà ni una dent! li he dit amb poca calma.

No hi ha res millor que fotre-li quatre crits al Sebastià perquè llavors es desperta i funciona.

-Sr. Alcalde, ja ho tinc! On se'n va la gent del poble quan vol pensar tranquilament, fumar a esquenes de la dona, mirar revistes porques o fotre's mà amb la novieta? Al banc de l'Emiliu!

Si en té de ráo el Sebastià. Al banc de l'Emiliu li diem així per un motiu molt important: perquè el va comprar ell i per tant és seu. Com l'Emiliu viu a les afores, a la casa més llunyana del nucli urbà que és a 12 minuts a peu (27 si hi va el Joanet "el coix") , hi va posar un banc a mig camí i així pots parar per a descansar. Clar que si! Coi! fotem-hi el dibuix del banc de l'Emiliu i l'arbre que hi ha al costat que tanta ombra et fa a l'estiu.

I així hem acordat fer el canvi. El Bernat de la farmacia, artistes a deshores, ens ha fet el dibuix i aquí el teniu. Prometo no canviar més la imatge fins d'aquí a, com a mínim, un mes. Apa, segueixo treballant que encara estic preparant la resposta pel Pepet i la Maria i l'altra per al Trincons.

Per cert, hem posat una enquesta que podeu contestar si us ve de gust o us dona la gana.