Els pixapins volen casa

Renoi ! Si en rebem de visites a la Casa de la Vila! Entre els repartidors que van al super i que s'equivoquen, els que s'avorreixen i es pensen que és el casal i els pixapins que venen de compres, aquella casa sembla una granja. El cas és que ahir dimarts van venir a fer la visita la tipica familia de Pixapinilandia que vol evitar que els pobles petits desapareguin tot comprant les seves cases i convidant els caps de setmana als seus amics. Els d'ahir eren pijos però pijos. Van aparcar el BMW davant de la fruiteria de la Roser que és on sempre aparca el Bernardu, el mecànic que ho toca tot i no arregla res perquè sempre li falten peces que ha d'enviar a buscar. Per tant, els pixapins van comencar amb mal peu i van anar a pitjor. Van creuar tota la plaça dient bondia a tot allò que es movia ja fossin persones, gossos o llençols estesos. I van entrar a l'ajuntament preguntant per la màxima autoritat.

La maxima autoritat? Però qui coi es pensen que mana en un ajuntament? El General Franco? El Palomino? Coi, mana l'alcalde o almenys o això sembla.

Els vaig rebre. Un matrimoni de mitjana edat amb oficina a la Diagonal i casa al barri de Pedralbes. Els havien dit que es venia una casa i la volien comprar. De fet de casa no se'n ven cap sino que es lloga però això mai els ho dic.

La conversa va ser l'habitual com en altres casos. Vull dir que de pixapins en rebem cada mes i sempre els pregunto el mateix.

Bon dia, vostès diran.

- Volem comprar la casa que està en venda al poble. Sap de qui és? la podem anar a veure? Ah, per cert, quant en demanen?

I jo els vaig dir: Vostès en quina condició volen venir aqui al poble?

- Com vol dir en quina condició, respon ell.

Vull dir si hi pensen venir cada cap de setmana o més sovint per oferir-los un pack o un altre.

- De quins packs em parla?

Miri, tenim el pack del marge, el pack gent de sempre, el pack fabada litoral i el pack som de capital. Quin trien?

- No sé què vol dir? Què és això dels packs? diu l'home amb rintintin.

Li explico. Vostès vindran aquí de cap de setmana tot pensant-se que el poble és seu. Hi portaran als amics perquè vegin com d'incultes i pobres som els vilatans d'aquesta vila, faran morros quan hagin de fer cua a la botiga de queviures perquè dues dones parlen més del compte. I això té un preu i va en packs que els poden fer la vida aquí molt més agradable.

El pack marge serveix per quan arribi el temps dels espàrrecs. Vostès, els pixapins, són incapaços de trobar-ne ni un i nosaltres els agafem tots. Amb el pack jo els hi poso gent del poble repartida pel marge on vostès vagin, a pocs metres seus, i ells fan veure que no en troben cap i així vostès, a base d'hores, en van arrencant uns quants. Hi ha un suplement i si el paga li plantem esparrecs de grans dimensions tocant al mateix marge.

Llavors tenim el pack gent de sempre que és per quan vinguin vostes acompanyats dels amics el cap de setmana. Donem deu euros a quatre senyores del poble i al Bernat de la Farmàcia i quan els vegin els saludaran amb amistat, com si els coneguesin de sempre, faran una carentonya als nens i quan els seus amics parlin diran allò de: que en té de raó, que en son de llestos els de la gran ciutat.

L'altra pack és el fabada litoral. Quan vinguin i comprin a la carniseria ens avisen abans i llavors canviem les etiquetes de les llonganises de Cal Tarradelles per unes on hi posa "embotit del poble, recent fet". La Mingueta, una de les iaies del poble, s'asseurà a la cadira que hi ha dins i, tot fent que s'espera, els anirà dient: que ens són de bones aquestes llonganises i quina sort que les puguin prendre cap a la capital. En aquest pack la iaia és optativa i la poden posar vostes si la porten de Barcelona.

I l'últim pack és el som de capital. Aquest és el que més anima si venen acompanyats amb els amics. Tots els del poble ens posem boina i les dones el mocador al cap. Llencem un grapat de fems pels carrers i amaguem els cotxes a les afores. Vostès i els seus amics veuran tota la gent del poble amb ovelles i cabres pasturant pels carrers. Fins i tot el Juanet que és coix i que li lliguem una cabra al braç i la cama bona al fanal de la plaça no sigui pas que la cabra estiri i el foti per terra.

La dona no va poguer aguantar més i va dir: Anem Borja, que aquest paio ens pren en el pel.

I ell va dir: Tot això per ser del poble?

I jo vaig respondre allò de sempre: NO, tot això per semblar del poble. Apa siau, bona nit i tapat. Si voleu casa aqui no en trobareu.

Bé. m'he allargat massa. Demà us explicaré la visita que ha fet avui al poble en Montilla. El cas és que ens hem equivocat perquè varem apuntar la data malament i no sabiem que venia avui o sigui que quan ha arribat a la Casa de la Vila el Montilla s'hi ha trobat només a la Mercè del Cal Bola. Aquest senyor, Peret Cal Bola, era el pare de Mercè i li van posar aquest renom perquè, com ella, era capaç de taponar, diguem-ne ompliar per ser més fins, la porta de la Casa de la Vila tot sol. Ell era l'aguatzil i si es posava davant volia dir que la casa era tancada. Doncs avui en Montilla s'ha trobat a la Mercè que ens fa de secretaria cruspint-se l'entrepà medicinal de les 12. Dic medicinal perquè se'n pren un cada dos hores, com si fossin pastilles. Total que l'home, en Montilla, ha vist aquell panorama i ha tornat a Barcelona. Demà us ho explico tot amb detall i responc les consultes que heu fet arribar (Trincons, Pepet i Maria). Vaig a sopar que avui és dimecres i toca plat calent a taula.