EL PENJAT I EL QUADRE

Com els diumenges tanquem la Casa de la Vila tinc més temps per a escriure això que en diuen post i que jo anomeno escrit. Aquest és el quart que us escric avui.

Acabo de sortir de missa i el Sebastià, secretari de la Casa de la Vila, m'ha donat una bona idea. Si, cosa rara tractant-se d'un dos potes més semblant a un ximpance que a una persona i tenint en comte que el seu cervell seria digne d'anàlisi si Darwin encara estigués viu. El cas és que el Sebastià es passa tota la missa a l'última fila jugant al "juego del ahorcado" i en castellà.

Coi! Però perquè jugues amb aquest joc en castellà!

- Miri sr. arcalde, jo em vaig treure els estudis gràcies a jugar a aquest joc en castellà amb altres amics. Si no, no n'hagues apres mai a parlar el castellà i avui en dia seria molt ruc.

Ja ets molt ruc, Sebastià, ja ho ets prou.

Mireu si n'és de ruc que per jugar a missa, agafa un paper i darrere s'hi apunta la paraula. Llavors comença a jugar per endevinar la paraula que ha escrit fa un moment i mai acaba el joc perquè no recorda la paraula que ha escrit. N'hi ha per fotre-li un ramat de clatellots fins posar-li el cervell al lloc i no a la butxaca que és on el porta ara. Total i acabo. Que he pensat que aquest blog també pot ser educatiu i per això he posat el "juego del ahorcado" perquè hi jugueu i com és en castellà aprengueu una nova llengua. Aprendre sempre és bo i si és jugant molt millor. També he posat un programa on cada dia ens penjaran una obra d'art diferent. Així, si us avorriu, podreu mirar el quadro. I penseu en respondre l'enquesta que està més buida que el cap del Sebastià.